Psicologia

El dolor de les emocions: quan les coses no encaixen

Posted on Updated on

 

portadaLes emocions no les veiem ni les palpem però hi són i les sentim, quan no les escoltem busquen la via per emergir, per fer-se presents i manifestar-se físicament, com a indicador que alguna cosa no va bé en les nostres vides.

Davant un canvi o malestar físic anem al metge, davant un malestar emocional sovint pensem que ho resoldrem amb el pas del temps i el suport de l’entorn immediat, tan de bo, però no sempre serà tan fàcil. Amb el pas del temps la càrrega emocional augmenta i es torna més feixuga o queda irresolta a l’espera d’un moment de crisi per emergir, llavors és quan escoltem a parlar de la gota que va fer vessar el vas.

Tots hem sentit emocions com la por, l’alegria, l’ansietat, la tristesa, la ràbia… són emocions naturals que ens estan dient alguna cosa del moment que vivim, entendre la funció que té l’emoció en nosaltres i en les nostres vivències ens pot ajudar a gestionar-les de forma més sana i positiva. Les emocions tenen la funció de manifestar quelcom que ens mobilitza i ens posa en contacte amb la situació que vivim, forma part de la capacitat de sentir el moment, el que està succeint, i que pot ser natural i coherent o bé pot manifestar que alguna cosa no va bé.

Les emocions positives com l’alegria, l’amor, la gratitud, l’orgull, la complaença, l’esperança, ens aporten sensacions agradables i plaents, amb beneficis de benestar que activen el nostre pensament i la nostra acció. Quan ens sentim positius tenim ganes de fer activitats, d’experimentar i de viure coses noves. En aquest estat emocional ampliem el nostre repertori de pensament i de recursos físics, psicològics i socials, que ens poden ser útils per superar possibles moments futurs de crisi. I a l’hora ens mantenen connectats amb el nostre context, contribuint al nostre desenvolupament i creixement personal.

Les emocions negatives com la por, la ràbia, la tristor, l’ansietat, tenen una repercussió a priori negativa, ens donen sensació de malestar, ens pertorben… i tanmateix tenen una funció necessària, activar els sistemes d’alerta que ens protegeixen i ens fan reaccionar, són emocions adaptatives de resposta a estímuls que rebem de l’entorn.

Quan la seva funció adaptativa no és ajustada a la situació real i detectem que la reacció emocional es desborda i s’intensifica més del que seria coherent al fet viscut, ens genera malestar i conflicte amb el que sentim. Aquest seria el cas d’una por que no ens deixa sortir de casa, agafar un avió o pujar a un ascensor, o d’una tristor que no ens passa, o un buit interior constant, o ansietat en situacions quotidianes sense entendre perquè. La intensificació de les emocions negatives provoca patiment i limitacions en l’activitat diària de la persona que les pateix.

Les emocions tenen un missatge que el nostre cos pot acabar expressant físicament. L’Organització Mundial de la Salut OMS cita el 90% de les malalties físiques com d’origen psicosomàtic, és a dir, que s’inicien a partir d’un estat psicològic que acaba manifestant una malaltia física. Es relaciona amb estils de personalitat, amb la gestió de les emocions negatives, de processos crítics, estrés, conflictes o frustracions. L’efecte és una disminució del sistema de defenses que exposa la persona a la malaltia. Ans al contrari succeeix amb les emocions positives que es relacionen amb l’activació del sistema de defenses i amb un millor afrontament emocional, que passa per l’autoconèixement i l’ampliació de recursos i repertori personal de gestió de les emocions.

Recuperar l’estat de benestar psicològic implica aprendre sobre les nostres emocions, escoltar-les, i detectar-les, i donar-nos permís per sentir-les en coherència amb el que vivim, per després deixar-les marxar.

Quan el malestar emocional no ens passa, s’intensifica i comença a interferir en el nostre funcionament diari, i els nostres recursos son insuficients per resoldre-ho sols, llavors, hem de cercar ajuda i anar al nucli que ens provoca la font del malestar.

Dolors Rins Anguera
Psicòloga

La parella i el Nadal, SOS!

Posted on Updated on

imatgearticleparella

Ha arribat el Nadal, llums als carrers, màgia en els ulls dels més petits, i torrons i polvorons a les sobretaules familiars. Les campanyes nadalenques ens venen dies plens d’alegria i il•lusió, però no tothom viu les festes de la mateixa manera, per a algunes parelles el gall dindi ve “massa farcit” i poden aflorar els problemes de la relació.

L’experiència, les estadístiques i la rumorologia si voleu, ens parlen d’un augment de ruptures de parella i de més separacions en aquestes dates de l’any. Tanmateix l’època nadalenca no és l’únic factor responsable, sovint hi ha conflictes latents no gestionats que han anat evolucionant fins trobar un moment de crisi per emergir. Com el virus que aprofita una baixada de defenses del cos per aparèixer, els conflictes es fan explícits en els moments que augmenten les hores de convivència, de decidir amb qui es passen les festes, què es fa, a qui es convida, què portaran el Pare Noel i els Reis Mags, si l’economia familiar permetrà tanta compra i despeses, o si es podrà fer alguna sortida especial en família.

Quan el clima de parella no és l’adequat arribar a l’entesa i prendre decisions fora de temes rutinaris i funcionals de la vida diària pot ser un problema. L’empremta de la monotonia, la falta de comunicació i el desgast en la relació poden frustrar l’expectativa idíl•lica del Nadal.

Què es pot fer si la situació és aquesta?

Primer de tot és important no perdre la calma, penseu que totes les parelles entren en crisi en una o altra etapa de la seva relació de parella. Com a positiu, afegir que les dades obtingudes de teràpies ens indiquen que les parelles que sobreviuen a una crisi queden enfortides i amb molts més recursos per afrontar la seva vida futura en comú que abans de patir la crisi. Això no vol dir que haguem d’ensopegar i caure per aprendre més, però si caiem, tenim recursos per poder-nos aixecar i continuar amb un pas encara més ferm!

Quins recursos té la parella per afrontar les dates?

La parella sap o intueix quina és la seva situació, però detectar els factors que els mantenen en aquest estat o com sortir-ne ja els resulta més complex. Aquests dies però, podeu provar a relacionar-vos entre vosaltres de forma diferent a com ho veniu fent, no es tracta d’aplaçar els problemes de parella, però sí de donar-los una perspectiva diferent. Si el que feu no funciona, per què no proveu un canvi?

Acordeu en parella un temps mort a les crítiques, a les queixes, a les recriminacions… aparqueu la comunicació negativa… és millor que compreu un joc de sobretaula de “tocat i enfonsat”, i us dediqueu a enfonsar vaixells, no a la vostra parella! Si repasseu el viscut junts trobareu motius per deixar que segueixi surant… de moment!

No cerqueu la solució (ara), deixeu d’utilitzar les solucions de sempre. Si fins el moment no han funcionat, per què us haurien de funcionar ara? En moltes ocasions la solució al problema és el problema mateix (costa d’entendre oi? Doncs els experts i la pràctica en psicologia ho ratifiquen). Quan les solucions intentades fracassen cal explorar nous recursos de la parella.

Centreu-vos en vosaltres, pensar en vosaltres com a parella encara que sembli una obvietat és necessari, dues persones amb objectius individuals que necessiten el seu espai, i alhora dues persones que han decidit compartir un projecte comú. Doneu-vos temps i cerqueu moments per compartir.

Saber dir No de forma assertiva des del respecte i l’estimació. És una bona fórmula per fer les coses fàcils aquestes festes, si ho necessiteu marqueu límits a l’excés de compromisos familiars nadalencs, sobre tot si són part del vostre problema. Pacteu a quines celebracions anar i gaudiu-ne.

Projectes per al 2015, feu en parella la vostra Carta als Reis Mags, poseu allò que us il•lusioni, què voldríeu per a la vostra relació futura de parella?… i penseu que no es ven a les botigues!

Recordeu, ningú va dir que el món de la parella fos fàcil! Gaudiu de les Festes!

Dolors Rins Anguera
Psicòloga

Article Publicat Diari de Terrassa